1. Com definiríem la pneumàtica?
És un conjunt de tècniques que fan servir l’aire a pressió com a font d’energia per accionar els mecanismes. L’aire és fàcil de manipular-lo, ja que és pot comprimir i expandir facilment. les avantatges de la pneumàtica són: la poca quantitat d’energia que es perd en l’accionament dels elements, és molt higènic i és econòmic. Per tant, el seu rediment és alt. La pneumàtica fa molts anys que és important dintre de la indústria, per la seva automatització.
2. Com ha de ser una bona instal·lació pneumàtica? Quins elements hi podem trobar?
Una bona instal·lació pneumàtica ha de tenir tots els elements necessaris, que l’aire estigui net, que tot funcioni correctament i que tingui un bon control i manteniment.
En un circuit pneumàtic i podem trobar: el generador, que es el que se’n encarrega de comprimir l’aire, les unitats de manteniment, que s’encarreguen de filtrar, lubricar i regular l’aire a pressió, la vàlvula, que es la que controla o comanda l’aire per arribar a l’actuador que pot ser un cilindre si el moviment és rectilini o un motor si el moviment és circular.
3. És fàcil el intercanvi de cilindres per una aplicació concreta entre diferents marques? Quines normes podem trobar en pneumàtica?
Sí, perquè totes segueixen les normes ISO que són internacionals.
Podem trobar les normes ISO, tot i que cada empresa té les seves normes. No hi ha cap normativa per a tots els cilindres.
4. Com intervenen els paràmetres següents en un cilindre: pressió, força i cabal.
El cilindre transforma l’aire en un treball o força gràcies a aquesta pressió de l’aire que el fa empènyer cap a la direcció escollida.
5. quins elements necessitem per regular la velocitat de l’avanç i retrocés en un cilindre? I per regular la força?
Regulador unidireccional (vàlvula antiretorn amb estrangulació), que és un regulador amb un pas d’aire en un sentit i una estrangulació constant cap a l’altre sentit (l’estrangulació es regulable).
Per regular la força intervé el diametre del cilinde, com més gran més força, i un regulador de pressió.
6.Què diferencia una electrovàvula monoestable d’una biestable?
Electrovàlvula, vàlvula electromagnètica o solenoide, és una vàlvula que actua mitjançant l’electricitat. Consta fonamentalment d'un cos, un grup operador amb un nucli mòbil i una bobina o solenoide. Funciona segons el principi del camp magnetic creat en l'eix d'un bobinat quant a través d'ell hi circula una certa intensitat de corren creant un camp magnètic; aquest camp magnètic fa desplaçar un pistó mòbil, que és ferromagnètic, i que fa la funció d'obrir i tancar el pas del cos.
Electrovàlvula monoestable - són aquellas que funcionen per un impuls d’una molla o per un impuls electric.
Electrovàlvula biestable - en més de ser un moviment per una molla o un impuls electriu, funciona per un commutador.
Expertesa aportada en la construcció del pistó
En el procés de contrucció del pistó del meu grup, he contibuït en diverses accions segons la meva espertesa:
- Vaig estar ajudant als meus companys, ja que, la tija d'alumini no havia arribat encara.
- Quan va haver arribat la tija, que ens va donar el David, vaig fer el mecanitzat. Al principi em va costar una mica però després ja li vaig agafar la pràctica. Vaig rebaixar la tija fins a 5,2 mil·limetres, 1,5 cm des de la punta. (10 min.)
- Després vaig enroscar la tija amb una filera de M5. (3 min.)
- Vaig col·locar la junta de doble llavi la femella i les dues volanderes de cautxú. (1 min.)
- Després d'acabar la tija, vaig agafar la culata i amb un sarjant la vaig subjectar.(2 min.)
- Amb el trepant amb una broca de 2.5mm hi vaig fer un forat. (2 min.)
- Vaig treure les rebabes al forat. (1 min.)
- Quan van haver acabat de tallat les varetes roscades, vaig col·locar les femelles i arandel·les de dins. (6 min.)
- Quan tots vam acabar les nostres tasques, ens vam reunir i el vam acabar de preperar i vam ajustar les arandel·les i femelles.
Valoració personal
Durant tot aquest procés, m'he sentit a gust i he disfrutat de tot el que he fet, en alguns moments he necessitat ajuda, per saber quina eina era necessaria i per fer servir el torn, la que he trobat una tasca difìcil però divertida.
D'aquest procés crec que puc treure'n més coses bones que dolentes, com per exemple, he aprés a fer servir el torn, molts noms nous d'eines i ha organitzar millor les tasques en el temps, al final he trigat menys del previst en les meves tasques. Com a coses dolentes puc treure'n que en alguns moments ens hem esberat o desorganitzat, però en general tot ha estat bé i hi ha hagut una bona quasió de grup.
